El peix pilota és un peix abismal, vol dir que viu als abismes, ( zones on no hi ha llum ).
En el cap té una antena lluminosa, que proporciona llum gràcies a unes bacteries que fan reacció amb la foscor; aquesta antena atrau als peixos, i li permet caçar a la foscor.
El cos té una forma molt arrodonida, per això té aquest nom.
Ho més curiós d'aquesta espècie a més de produïr llum, és el seu gran diformisme sexual, és a dir, la diferència de mesura; mentre que les femelles medeixen 46 centímetres aproximadament, els mascles nomès medeixen 3.9 centímetres.
dissabte, 9 de novembre del 2013
Verat volador
El verat volador, més conegut com " peix volador ", és un peix que habita a la sorra de les costes poc profundes i praderies marines d'entre 10 i 80 metres.
La seva apariència és d'entre 15 o 30 centímetres, el cos és allargat i recobert d'escates petites; té dues ales membranosoes que els hi permeten " planejar " per la superfície de l'aigua i " volar " a curtes distàncies si el salt que han fet era amb força. Té una espècie de cua d'uns 3 centímetres que els hi permet equilibrar-se.
És un peix molt poc apreciat comercialment.
La seva apariència és d'entre 15 o 30 centímetres, el cos és allargat i recobert d'escates petites; té dues ales membranosoes que els hi permeten " planejar " per la superfície de l'aigua i " volar " a curtes distàncies si el salt que han fet era amb força. Té una espècie de cua d'uns 3 centímetres que els hi permet equilibrar-se.
És un peix molt poc apreciat comercialment.
Peix globus
El peix globus és un peix marí de clima subtropical i associat als esculls de corall, que viu entre 2-50 metres de fondària. És un peix solidari i nocturn, pot arribar a assolir els 91 centímetres i pesar fins a 2.800 grams.
Aquest peix no és comestible ja que es verinós i menjar-lo pot soposar la intoxicació i per tant, la mort.
Menja invertebrats de closca dura com ara gasteròpodes o crancs.
Quan el peix es sent amenaçat el seu cos s'infla com un globus i estira les punxes del seu cos per espantar als seus depredadors i/o evitar que sel's menjin.
Aquest peix no és comestible ja que es verinós i menjar-lo pot soposar la intoxicació i per tant, la mort.
Menja invertebrats de closca dura com ara gasteròpodes o crancs.
Quan el peix es sent amenaçat el seu cos s'infla com un globus i estira les punxes del seu cos per espantar als seus depredadors i/o evitar que sel's menjin.
Ballena Narval
La ballena narval és una espècie àrtica semblant a la beluga, pot arribar a medir 5 i 6 metres depenent de si és mascle o femella.
Tenen un gran ullal centrat que els hi neix del musell, aquest, creix fins arribar als 3 metres de longitud. Encara no es sap molt bé la utilitat de l'ullal però una de les hipòtesis, és que l'utilitzen per defendre's dels seus depredadors com els óssos polars, per lluitar contra els mascles o per fer forats a la superfície del gel per a sortir a respirar.
Una de les altres característiques que té aquest curiós animal, és que no disposen d'aleta dorsal, per poder nadar millor per sota del gel sense tindre problemes, no obstant, tenen unes pretuberàncies al cos que els hi permeten mantenir l'equilibri.
Tenen un gran ullal centrat que els hi neix del musell, aquest, creix fins arribar als 3 metres de longitud. Encara no es sap molt bé la utilitat de l'ullal però una de les hipòtesis, és que l'utilitzen per defendre's dels seus depredadors com els óssos polars, per lluitar contra els mascles o per fer forats a la superfície del gel per a sortir a respirar.
Una de les altres característiques que té aquest curiós animal, és que no disposen d'aleta dorsal, per poder nadar millor per sota del gel sense tindre problemes, no obstant, tenen unes pretuberàncies al cos que els hi permeten mantenir l'equilibri.
L'ànguila elèctrica
L'anguila elèctrica és un animal realment misteriós, ja que produeix unes descàrregues elèctriques que poden arribar als 600v, és completament cega i es guia pel mar amb uns sensors elèctrics de baix voltatge que li fan percebre tot el que té al voltant.
Poseeixen uns orificis branquials que eviten que sel's hi sequin ràpidament les brànquies, això els hi permet sobreviure fora de l'aigua durant un determinat temps.
Al llarg del seu ventre hi trobem un sistema tubular replet de electròcits que es van acumulant i finalment descarreguen sincronicament provocant un gran voltatge.
Encara que és un animal curiós per la seva capacitat de produïr electricitat, és un animal d'allò més singular que s'adapta fàcilment en el medi en el que viu.
Poseeixen uns orificis branquials que eviten que sel's hi sequin ràpidament les brànquies, això els hi permet sobreviure fora de l'aigua durant un determinat temps.
Al llarg del seu ventre hi trobem un sistema tubular replet de electròcits que es van acumulant i finalment descarreguen sincronicament provocant un gran voltatge.
Encara que és un animal curiós per la seva capacitat de produïr electricitat, és un animal d'allò més singular que s'adapta fàcilment en el medi en el que viu.
divendres, 8 de novembre del 2013
Llimac de mar
Aquests curiosos animals són una subclasse de mol·luscs gasteròpodes que
es caracteritzen per tenir la closca reduïda o inexistent, i les
brànquies ( òrgan per respirar ) situades a la part del darrere del cos.
Presenten un cap amb dos tentacles olfactius, els rinòfors, un mantell que cobreix la part dorsal i el peu ventral per desplaçar-se i adherir-se. També presenten una corona branquial a la part posterior del cos i que en algunes espècies envolta l'anus.
Aquests extranys animals són molt curiosos per als submarinistes, ja que presenten diversos colors vistosos i atractius.
En realitat aquesta coloració que tenen, no és més que un mecanisme de defensa per als seus depredadors. Aconsegueixen aquests colors consumin substàncies tòxiques en el seu menjar, com les anèmones.
Presenten un cap amb dos tentacles olfactius, els rinòfors, un mantell que cobreix la part dorsal i el peu ventral per desplaçar-se i adherir-se. També presenten una corona branquial a la part posterior del cos i que en algunes espècies envolta l'anus.
Aquests extranys animals són molt curiosos per als submarinistes, ja que presenten diversos colors vistosos i atractius.
En realitat aquesta coloració que tenen, no és més que un mecanisme de defensa per als seus depredadors. Aconsegueixen aquests colors consumin substàncies tòxiques en el seu menjar, com les anèmones.
dijous, 7 de novembre del 2013
Pop Dumbo
Alguns dels animals més curiosos són
els pops Dumbo, es diferencien d'altres per les dues aletes que tenen
com a orelles, que han adquirit després d'un llarg procés evolutiu;
d'aquí ve el seu nom “ Dumbo “ tret del personatge de Walt
Disney ( l'elefant ).
Poden tenir diversos tamanys,
normalment ronden els 20 centímetres però s'han trobat espècies
que han arribat als 2 metres.
Aquestes
estranyes criatures marines viuen a l'ocèa Atlàntic, en
profunditats de 3.000 a 5.000 metres.
dimarts, 5 de novembre del 2013
Medusa
Les meduses són animals invertebrats, es troben a tots els oceans del planeta des de la superfície fins a les profunditats. Les meduses porten vagant pel mar fa almenys 500 milions d'anys.
Com ja sabeu, les meduses piquen, i això és perquè tenen unes glàndules orticàries als tentacles i al entrar en contacte amb la pell de la presa ( o d'una persona ) aquestes glàndules s'obren i deixen anar el verí, encara desconegut per la ciència.
El verí, al entrar en contacte amb la pell causa un escoissor local i picor que es passa aproximadament en dos dies.
dilluns, 4 de novembre del 2013
Tauró Follet
El tauró follet, és un tauró bastant inusual en quant a la seva morfologia, medeix entre 2 i 3 metres, i poden pesar fins a 700 kg.
En el morro té una prolongació en forma de làmina aplanada, els ulls són petits i presenta numeroses dents allargades i punxagudes.
La mandíbula és llarga i estreta, i pot projectar-se cap a l'exterior ( com es veu a la fotografia )
El seu color és blanc, amb tocs rosats i blaus a les aletes, però es torna marró ràpidament al treure'l de l'aigua
Aquest exemplar es troba a tots els mars menys al Meditrrani.
En el morro té una prolongació en forma de làmina aplanada, els ulls són petits i presenta numeroses dents allargades i punxagudes.
La mandíbula és llarga i estreta, i pot projectar-se cap a l'exterior ( com es veu a la fotografia )
El seu color és blanc, amb tocs rosats i blaus a les aletes, però es torna marró ràpidament al treure'l de l'aigua
Aquest exemplar es troba a tots els mars menys al Meditrrani.
Que hi ha sota els meus peus ?
Segur que molts cops has estat al mar i has tingut aquella sensació, de no saber que hi ha sota els teus peus, o potser un metre més enllà ...
Tots sabem quines criatures hi ha al mar .... Però, les sabem totes ?
Fem un remull i observem quines són les criatures que s'amaguen sota les profunditats marines !
Subscriure's a:
Missatges (Atom)